Història

La llegenda dels repicatruges

Conta la llegenda que, als vols del segle XVII, la vila d'Argentona va rebre la inesperada visita del bisbe de Barcelona. Durant la seva estada al poble, el bisbe trobà  una parròquia en molt males condicions. Fins i tot va trobar l'aviram passejant i picotejant lliurement pel cementiri, fet que considerava un autèntic sacrilegi! El bisbe va amonestar al capellà  i li demanà  que es fessin millores, alhora que va anunciar que faria una segona visita per comprovar que l'església havia abandonat aquell estat tant lamentable.

Des de llavors, el poble i el seu mossèn esperaven expectants la visita del bisbe de Barcelona, un fet que en aquells temps constituïa un esdeveniment de grans dimensions atesa la rellevància de l'estament eclesial i a les poques visites de personatges importants que poguessin alterar rutinària vida de la població. El campaner del poble es va erigir en encarregat d'estar a l'aguait, de fer saber a toc de campana als argentonins i argentonines si el bisbe s'hi acostava, per això poder-li fer una rebuda de gala, tal com es mereixia l'eminència.

Un bon dia, el campaner va veure des de la torre una munió de pols que s'aixecava riera enllà  en direcció al poble. En veure la polseguera, va començar a repicar campanes com un esperitat per tal d'avisar a la gent d'Argentona que el bisbe s'hi acostava. Els vilatans, en sentir les campanes, van deixar la seva feina i es van aplegar a la plaça de l'església per rebre el bisbe amb tots els honors. Però quina va ser la sorpresa al veure que aquella polseguera que s'aixecava no era pas la carrossa del bisbe, sinó un carro amb dues truges ben bacones! Des de llavors, a la gent d'Argentona se la coneix com a repicatruges. Diuen que al bisbe encara li dura l'empipada per la confusió.

La història de la Garrinada

La Garrinada va néixer com a conseqència del treball que joves d'Argentona i el Maresme havien estat duent a terme anys anteriors. La primera  edició es va realitzar a l'Escola Bernat de Riudemeia l'any 2000 i, a banda dels actes festius, va comptar amb un seguit de xerrades, taules obertes i conferències que li donaren un fort contingut polí­tic.